La reina mora

 1-Comencem

Nosaltres tenim un calendari que ens agrada als cristianns perquè comença l'any 0 quan va nèixer Jesús. El calendari gregorià, que es va implantar l’any 1582 pel papa Gregorio XIII. Tot i que és el més utilitzat al món, no és l’únic, perquè en molts països encara fan servir altres calendaris segons la seva cultura i religió.

Per exemple, a Etiòpia utilitzen un calendari amb 13 mesos i amb uns quants anys de diferència respecte al nostre. A Iran i Afganistan fan servir el calendari persa, que és molt precís i comença amb la primavera. A Israel utilitzen el calendari hebreu, que barreja la Lluna i el Sol.

A Índia fan servir també el calendari Saka, i a Tailàndia tenen el calendari budista. A més, a Xina tenen el seu calendari tradicional amb animals del zodíac. En països islàmics com Aràbia Saudita utilitzen un calendari lunar, que té menys dies, que va començar amb el que vam estudiar de l'hègira (la fugida de mahoma). A Japó compten els anys segons l’emperador, i a Corea del Sud existeix el calendari Dangi.

També hi ha calendaris antics com el dels Maies, que era molt complicat, o el calendari julià, creat per Julio César, que encara s’utilitza en algunes esglésies.

En resum, hi ha molts calendaris diferents al món, i cada un ensenya una mica com és la cultura de cada lloc.


2-Els visigots

Sant Hermenegild, fill del rei Leovigild, va viure en l’època dels visigots, quan la major part del poble seguia l’arrianisme, una forma del cristianisme diferent del catolicisme. En aquest context religiós i polític tan tens, ell va decidir convertir-se al cristianisme catòlic(com jo), una decisió molt valenta però també molt conflictiva, ja que el va enfrontar directament amb el seu propi pare, el rei.

Aquest desacord no va ser només religiós, sinó que també va acabar tenint conseqüències polítiques importants, fins al punt que es va desencadenar una guerra entre pare i fill. Finalment, Sant Hermenegild va ser derrotat i empresonat a Sevilla, on va patir pressions perquè abandonés la seva fe, però es va mantenir ferm en les seves creences fins al final.

Més tard, va ser executat a Tarragona, fet que el va convertir en màrtir del cristianisme per la seva fidelitat i coherència amb les seves idees religioses. Amb el pas del temps, la seva figura ha estat recordada com un símbol de convicció i de defensa de la fe.

Avui en dia, Sant Hermenegild és recordat en moltes ciutats d’Espanya, com Madrid, Sevilla, Barcelona i aquí a Tarragona, on hi ha carrers dedicats al seu nom. Curiosament, el seu pare, Leovigild, també és recordat en alguns llocs amb carrers i monuments, ja que tots dos formen part important de la història del regne visigot.



3-Al Andalus

Una llegenda molt coneguda (encara que no se sap si és completament certa) diu que la mitja lluna no va començar amb l’Imperi Otomà, sinó molt abans, a la ciutat de Constantinoble.

Segons aquesta història, molt abans que arribessin els otomans, Constantinoble ja tenia com a símbol una mitja lluna. Es diu que això venia d’una llegenda antiga de l’època romana o fins i tot grega, relacionada amb la deessa Hècate, protectora de la ciutat.

La llegenda explica que una nit, la ciutat va ser salvada d’un atac sorpresa gràcies a una lluna en forma de mitja lluna que va aparèixer al cel i va il·luminar els soldats enemics. Gràcies a aquesta llum, els habitants van poder veure’ls i defensar-se a temps. A partir d’aquell moment, la mitja lluna es va considerar un símbol protector de la ciutat.

Quan molts segles després els otomans van conquerir Constantinoble el 1453, van veure aquest símbol per tot arreu i el van adoptar, incorporant-lo a la seva pròpia identitat.

Amb el temps, la mitja lluna va acabar sent un dels símbols més importants associats a l’Imperi Otomà i, més tard, a molts països de cultura islàmica.

Les banderes:

Hi ha unes quantes bamnderes amb la mitjalluna, he decidit posar-les aquí:


ARGELIA


ASERVAYÀ


LIBIA


ILLES COCOS


COMORES


MALDIVES


MALASIA


MAURITANIA


PAKISTÀ


SAHARA OCCIDENTAL


SINGAPUR


TURQUÍA


TURKMENISTÀ


TÚNEZ


UZBEKISTÀ

JOC

Jo i el Leo em fet un "Pasapalabra" amb els paisos:



A (comença): País del nord d’Àfrica amb capital a Alger. → ARGÈLIA
B (conté): País del Caucas amb capital a Bakú. → AZERBAIDJAN
C (comença): Estat insular africà a l’oceà Índic. → COMORES
D (conté): Arxipèlag asiàtic amb capital a Malé. → MALDIVES
E: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra E
F: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra F
G: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra G
H (conté): Territori del nord d’Àfrica en disputa. → SÀHARA OCCIDENTAL
I (comença): Arxipèlag a l’oceà Índic. → ILLES COCOS
J: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra J
K (conté): País del sud d’Àsia amb capital a Islamabad. → PAKISTÀ
L (comença): País del nord d’Àfrica amb capital a Trípoli. → LÍBIA
M (comença): País del sud-est asiàtic amb capital a Kuala Lumpur. → MALÀISIA
N (conté): País del nord d’Àfrica amb capital a Nouakchott. → MAURITÀNIA
O (conté): Estat insular africà a l’oceà Índic. → COMORES
P (comença): País del sud d’Àsia amb capital a Islamabad. → PAKISTÀ
Q: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra Q
R (conté): País del nord d’Àfrica amb capital a Nouakchott. → MAURITÀNIA
S (comença): Ciutat-estat asiàtica. → SINGAPUR
T (comença): País entre Europa i Àsia amb capital a Ankara. → TURQUIA
U (comença): País de l’Àsia Central amb capital a Taixkent. → UZBEKISTAN
V: ❌ No hi ha cap país disponible que contingui la lletra V sense repetir
W: ❌ No hi ha cap país disponible
X: ❌ No hi ha cap país disponible
Y: ❌ No hi ha cap país disponible
Z (conté): País del Caucas amb capital a Bakú. → AZERBAIDJAN
4-Filososfia

Hem treballat la història “el rei que es creia una vaca”, atribuïda a Avicenna. Cesc, al principi em semblava una història bastant rara, perquè clar, un rei pensant-se que és una vaca sona molt random. Però després vaig entendre que el més important no és això, sinó la manera com el savi l’ajuda. En lloc de dir-li directament que està boig o portar-li la contrària, l’escolta i intenta entendre com se sent.

Cesc, jo crec que aquí la lliçó és que moltes vegades les persones necessiten que algú les escolti abans que les jutgi. Perquè si el savi hagués començat rient-se del rei, segurament no l’hauria ajudat gens. En canvi, parlant-li amb calma i empatia, aconsegueix que el rei confiï en ell i a poc a poc torni a la normalitat. La història ens ensenya que entendre els altres i posar-se al seu lloc és molt important.

5-Economia
Abraham Cresques és conegut per crear, amb el seu fill Jafudà Cresques, l’Atles Català (1375), una de les obres més importants de la cartografia medieval. L’atles mostrava mapes molt precisos, rutes comercials i informació sobre pobles i ciutats, amb moltes il·lustracions detallades. L’obra, encarregada pel rei Joan I d’Aragó i conservada avui a la Bibliothèque nationale de France de París, va influir molt en la navegació i el coneixement geogràfic de l’època.


6-Societat
Cesc, això és com a l’escola: les persones tenen més o menys poder depenent del seu càrrec. Per exemple, la direcció és qui pren les decisions més importants del centre, després hi ha la gestió i el cap d’estudis, que organitzen moltes coses perquè tot funcioni bé. Els professors també tenen autoritat dins de les classes i són els encarregats d’ensenyar i posar normes. En canvi, jo, com que sóc alumne, no tinc gaire poder ni puc decidir moltes coses importants. Tot i això, els alumnes també som una part essencial de l’escola, perquè sense nosaltres no tindria sentit. Cada persona té una funció diferent i totes són necessàries perquè l’escola funcioni correctament.

Doncs a l’Al-Àndalus passava una cosa semblant, però amb tota la societat, com es veu en aquesta piràmide social. A la part de dalt hi havia els àrabs i sirians, que eren l’elit de la societat i tenien el poder polític, econòmic i militar. Just a sota hi havia els berbers, que també eren musulmans conqueridors, però tenien menys privilegis que els àrabs. Després es trobaven els muladís, que eren persones autòctones d’Al-Àndalus que es van convertir a l’islam. Més avall hi havia els jueus i mossàrabs, que mantenien la seva religió però vivien sota domini musulmà. I a la part més baixa de la piràmide hi havia el poble pla i els esclaus, que eren els que treballaven més i tenien menys drets i menys poder. Igual que passa a l’escola amb els diferents càrrecs, a l’Al-Àndalus cada grup social tenia una posició diferent dins de la societat.




8-Art

Com??? A la catedral de Tarragona tenim una finestra de l'Al-Àndalus? Com pot ser?

Però si a Tarragona no van estar els de l'Al-Àndalus durant l'època en què es va construir la catedral, d'on ha sortit aquesta misteriosa finestra? Qui la va fer? Va venir d'alguna altra ciutat? O potser la van portar d'un edifici musulmà?

...

Valeeee, Cesc, he investigat una mica i he descobert que la història és molt interessant. Resulta que aquesta finestra no la van construir directament els musulmans d'Al-Àndalus. La van fer uns artesans que treballaven a Tarragona, és a dir, aquí mateix, mentre es construïa la catedral.

Aquests artesans coneixien tècniques i estils decoratius que provenien del món musulmà, perquè en aquella època hi havia molt intercanvi de coneixements, idees i maneres de construir entre diferents territoris. Per això van utilitzar elements característics de l'art islàmic, com ara formes geomètriques i decoracions molt elaborades.

Així doncs, la finestra de la catedral és un exemple de com cultures diferents poden influir-se mútuament. Encara que la catedral sigui un edifici cristià, alguns dels seus elements mostren la influència de les tècniques artístiques que havien desenvolupat els musulmans.


9. La reina mora

Per fi acabem La reina mora, l'últim treball de Socials de segon d'ESO. Ara ja sabem el nom de la reina mora: Abdelàzia (de Siurana, no de Sitges, com deia el Leo).

Ara parlarem de la seva història.

Segons la llegenda (perquè no se sap amb certesa si aquesta reina va existir realment), Siurana va ser l'últim territori musulmà de Catalunya durant la Reconquesta. Quan les tropes cristianes van arribar per conquerir el poble, Abdelàzia es va veure acorralada dins del seu castell i sense cap possibilitat d'escapar.

Davant d'aquesta situació, la reina va decidir fugir muntada en el seu cavall blanc. Va cavalcar fins a la vora d'un gran precipici i, abans de rendir-se als seus enemics, es va llançar al buit amb el cavall. La llegenda explica que l'animal va intentar aturar-se just abans de caure, clavant una ferradura a la roca. Segons la tradició, aquesta marca encara es pot veure avui dia i és coneguda com el Salt de la Reina Mora.


Encara que no sabem si aquesta història és certa, la llegenda s'ha transmès de generació en generació i s'ha convertit en una de les més famoses de les comarques de Tarragona.

M'ha agradat acabar el blog de la Reina Mora amb aquesta història perquè m'ha semblat molt interessant. A més, mostra el coratge i l'orgull que, segons la llegenda, tenia el poble musulmà de Siurana. Abdelàzia, abans de rendir-se o morir a mans dels seus enemics, va preferir decidir el seu propi destí i llançar-se pel precipici amb el seu cavall blanc.

Comentarios

  1. espero que el camping hagi estat tota una experiència.
    Saps que noto que has de tunejar més els teus treballs per fer-los més Julen , bé això ho hauràs d'aprendre segons els mestres que vagis tenint però hem de desmarcar-nos del còpia i pega i posar més diàleg amb el mestre i fer referències al que vaig descobrint....

    ResponderEliminar
  2. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa tu no m'has escrit demanat més temps , una prórroga.....on està la feina !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! tanta performance amb aquest SantDomènec ves a oarlar ara amb la profe dient que t'he posat un zero , cagum les emocions i qui les vamatricular

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Good ending