Antoni de Martí i Franquès

Antoni de Martí i Franquès va ser un home curiós, apassionat per entendre com funciona la naturalesa. Va néixer en 1750 a Altafulla, un petit poble de Tarragona, i encara que no va ser a la universitat, perquè es va anar de l'escola després de set messos, mai va deixar d'aprendre pel seu compte. Li agradava observar les plantes, el cel, l'aire… i es feia preguntes que pocs en el seu entorn es feien. Amb paciència, muntava els seus propis experiments a casa. Un dels seus grans assoliments va ser descobrir que les plantes també "respiren" i que l'oxigen és part essencial d'aquest procés. Va ser un avançat al seu temps, mogut més per la passió que pel reconeixement.

Les seves aportacions a la ciècia més importants van ser:

1. Confirmació que les plantes emeten oxigen Martí Franquès va realitzar experiments que van confirmar els treballs de Joseph Priestley i Jan Ingenhousz sobre la fotosíntesi. Va aïllar plantes en recipients tancats i va observar que emetien un gas que podia mantenir encesa una espelma: l'oxigen.

2. Mesura  de la composició de l'aire En 1785, Martí Franquès va mesurar la proporció d'oxigen en l'aire atmosfèric utilitzant mètodes químics, concloent que l'aire contenia aproximadament un 21% d'oxigen.

3. Estudis sobre la vegetació i el clima Martí Franquès va realitzar observacions sistemàtiques sobre el clima i el seu efecte en les plantes, anticipant-se a l'enfocament ecològic. Va anotar durant dècades dades meteorològiques (temperatura, pressió, humitat) a Tarragona i els va relacionar amb els cicles biològics de les plantes.

4. Debat i oposició al vitalisme Martí Franquès va ser un dels primers científics espanyols a oposar-se obertament a la teoria del "vitalisme", que sostenia que els éssers vius funcionaven per una força vital distinta de les lleis fisicoquímiques. En els seus escrits, va defensar que els fenòmens biològics podien explicar-se per les lleis de la química i la física, una postura molt avançada per al seu temps.

A Tarragona tenim un institut en el seu honor que es diu com ell "Martí i Franquès":